Bianca Maria Sforza, cosina de Bianca,1493, Giovanni Ambrogio de Predis
Cecilia Gallerini, 1489 , Czartoryski Museum (Cracovia- Polònia)
A l`any 1998 es va subhastar a la sala de subhastes Christie´s de New York per 22000 $ un quadre d´un pintor alemán del segle XIX que representaba una noia del renaixement. Nou anys més tard en una galeria de New York un marchant d´art, Pieter Silverman la va compra per aquest preu.
Aquest comprador va creure que aquesta pintura podria ser de Leonardo di Vinci . A París a la Lumier Tecnologie es va fer un escaneg digital multi espectral per part de Pieter Paul Biro que va descubrir una emprenta digital que era semblant al Sant Jeroni de Leonardo. Després es va exhibir a Goteborg i es va estimat que si era de Leonardo , el seu preu seria de uns 160 milions de dolars.
El retrat és una tècnica mixta un dibuix a tinta i llapis sobre paper vitell que mideix 33cn x 29cm (13x 9 1/2 I in). Hi ha tres forats de costura al marge esquerra de la vitela que indica que el full havia estat en un volum enquadernat. Representa una noia en la seva adolescència representada de perfil com ho feian els artistes del renaixement del segel XV.El vestit de la noia i pentinat indiquen que era de la cort de Milà durant el 1480-90, una època en què Leonardo va treballar a la cort dels Sforza.
L´historiador de l`art Martin Kemp la va anomenar la Bella princesa encara que al cort dels Sforza a Mila les dames Sforza no eran princeses. Martin Kemp després d´"eliminar" les dones Sforza va arribar a la conclusió de que era Blanca Sforza (Filla il.legitima de Ludovico Sfoza) i de la senyora Bernandina de Corradis també era cosina de Bianca Maria. En 1496 Bianca tenia 13 anys es va casar amb Galeazzo Sanseverino capità de les forçes militars de Ludovico. Bianca va morir mesos després d`un embarás ectópic i Kemp assenyal que les dames milaneses les dedicaven poesies en pergamí i que aquest retrat d´una dona estimada era un adequat frontiscipi o il.lustració principal per un conjunt de versos que produeixen en ocasio de matrimoni o mort.Si ara aquest llibre està a Polònia, es segurament perque ( El llibre es deia "La Sforziade" Giovenni Simoneta) , quan Francesc I de França va enveir Milà el va transportar a Framça , i per la bods de Segismon de Polònia li va regalar.També potser que arribés a Polònia quan Bona la filla de Gian Galeazzo Sforza (cosi de Bianca) es va casar amb Segismon de Polònia, durabt la segona guerra mundial es va salvar d´un incendi a la biblioteca Zamoyski . després va anar al monestir de Czestochowa , es creu que la fulla es va treure entre 1939 i 1998.Curiosament al meu parer la biblioteca de Varsovia pot reclamar l´obra.
SI ES DE LEONARDO DI VINCI
L`historiadora de l´art Cristina Geddo va publicar en Arts que per ella l`obra era de Leonardo di Vinci no només per consideracions estilistiques (alta qualitat i utilització de la má esquerra) sinò també per l` evidència de combinació de guixos blancs i vermells (la tècnica de trois rayons), ja que va ser el primer pintor italià que la va utilitzar tons pastís una tècnica que havia aprés del pintor francés Jean Perréal. Geddo també afirma que el pentinat (Coazzone) era tipíc d´aquell periode.
El 2010 després d´estudiar la pintura dos anys el professor de la universitat d´Oxford, Martin Kemp va publica un llibre titulat La Bella principessa. Retrat de perfil d´una dona milanesa.
Per ell es de Leonardo per molts motius :
-El retrat es caracteritza per detalls subtils com l`alleugerament de l`orella insinuat per sota del cavell i el color ambre del retrat de l`iris.
- Hi ha fortes similituds estilistiques amb el dibuix de dona de perfil de Windsor
- La família de Ludovico Sforza estavan representats de perfil , les amants de Ludovico no
- Les proporcions del cap i la cara reflexen les normes en què Leonardo reflexaven en els quaderns.
- El format del suport de vitel és la d´un rectangle V2 un format utilitzat en altres retrats.
- Hi ha similituds amb el quadre de la Bella i Cecelia Gallerini (Una amant de Ludovico Sforza) com el maneig dels ulls , el modelat del to de la pell amb el palmell de la má , la complexitat
dels patrons de l`ornament knotwork i el tractament dels contorns.
NO ES DE LEONARDO DI VINCI
Hi han erudits i historiadors d´art que estan en contra de l`autoria de Leonardo di Vinci.
-Ja que no creuen que Leonardo no utilitzava el vitel , ja que en les 4000 obres de Leonardo, mai va utilitzar pergami en les seves 4000 obres.
- L`erudit Pietro C Marini creu que hi havia molts imitadors de Leonardo en la mà esquerra, com també per l`us de vitela detall monoton i l`us de pigments de color en àrees especifiques, la fermesa del tacte i la manca de craquelure.
- Nicholas Perry director de la National Gallery de London no va demanar l`obra a l`exposició sobre Leonardo. Klaus Albertch Schöroder del museu Albertina de Wien, va dir que ningú esta convençut de que es de Leonardo. David Ekserdjian un estudiós de dibuixos italians del segle XVI va dir que era una falsificació . Al igual que els erudits del museu metropolitan de New York Carmen Bambach i Fahy Everett acepten l`atribució a Leonardo di Vinci.
- Fred R. Kline historiador de l´art indepedent expert en l art nazaré (Pintors alemans del segle XIX que imitaven els pintors del renaixement), creu que era del pintor Julius Schnorr von Carolsfeld en un dibuix que està a Mannheim "La meitat nu femeni".
http://en.wikipedia.org/wiki/Portrait_of_a_Young_Fiancée
https://sites.google.com/site/labellaprincipessacom
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
