LA CIVILITZACIÓ HARAPPA

                   Harappa

    

                 Tehsil Phillaur

                  Mohenjo-Daro

                  Mohenjo- Daro 3D

                Lothal

                            Recreació d´Harappa

                Escritura del vall de l`Indus

                     El vall de l`Indus
          


La recent conferència sobre la civilització Hattara a Chandigarth va produir un inesperat anunci dels arqueòlegs BR Mani i Dikshit KN ambdos del servei arqueològic de l`Ìndia que afirmen que les noves dates de la cultura Happara va començar 2000 anys abans.
Segons aquesta investigació que encara no estat publicada les dades preliminars afirman que la civilitzacio Happara va surgir al vuite mil.leni abans de Crist a Ghaggar-Hakra i a Beluchistan.
Les dades ràdio - mètriques asseguran que les restes de Bhirrana  (Pre-Hatarra) serian entre el 7380 -6201 a.c i no com fins ara que la databan del 3750 abans de Crist.
Això vol dir que va ser contemporanea de l`inici de la civilització de Mesopotomia , concretament de Sumer que va començar a Ubaid al 6500 a.c

Els textos sumerios que s´han analitzat no guardan relació amb qualsevol llenguatge de a prop , però hi ha una hipòtesi que les persones que viuen a la costa de l^Iran entre sues civilitzacions van parla eñ elamo-dravidian..Es basa en l`informació en què l`agricultura es va extendre des de el proper orient a la regió de la vall de l`Indus a través d`Elam .
Això suggereix que els agriculturs van portar un nou idioma i l`agricultura aixo es reafirma per las dades etnobotaniques de seguiment i la proliferació del blat i de altres cultius.
Les excavcions s´han realizat al Pakistan i a l¨Ìndia (Bhirrana, Kunal, Baror, Rakhigarhi ) hi ha la possibilitat que el treball adiccional alteri les cronologies actuals.





http://www.nature.com/news/two-hundred-year-drought-doomed-indus-valley-civilization-1.14800

http://en.wikipedia.org/wiki/Indus_Valley_Civilization

http://www.harappa.com/3D/index.html

 

ELS SAMARITANS

                              Restes del temple a  la muntanya Gezerim

                      Els Samaritans amb la Tora

                  L`arqueòleg Yitzah Mahen

Els jueus van tenir competència important en l`antiguitat en adorar a Yahvè.Els arqueoloegs han descobert un segon temple no gaire lluny de Jerusalem , no va ser anomenat a la biblia quan la rivalitat ja s´havia decidit .
És l`unica secta que creu en el llegat de Moisès , en els cinc llibres del Pentateuco , també conguda com la Tora , rebutgen totes les altres esciptures de la Biblia
Des de una perspectiva històrica els samiratans i els jueus tenen un llinatge comú.L`Antic testament relata que 10 de les 12 tribus de Samaria van fundar l`estat d´Israel el 926 a.c .Els altres dos clans vivien més al Sud a la regió muntanyosa de Judà , amb la seva capital Jerusalem.
En altres paraules eran majoria uns 300000 ,o inclús un milio.Però la seva estricta llei gairabé va conduir a la seva caiguda S´afirma que "Cap de vosaltres por establir-se fora de la terra promesa".
Com resultat mentres els Jueus s´en va a tots els llocs del món els Samaritans es van quedar patint als bizantins . als sultans etc.. després de la I Guerra Mundial només quedaven 146.
Ara hi ha 751 gràcies a que a partir del 2004 es va trencar l`ordre dels matrimonis mixtos , 5 dones , 4 d´Ucraïna i una de Rússia es van casar , aquesta endogàmia ha causat algunes malaties com debilitat moscular o el sindrome d`Usher també conegut com la sordcegesa.
Un cop van ser els guadians de l`arca de l`aliança i els guardians de la tradició Mosaica , però després van ser desprestigiats , quan el segle IV a.c van separar-se com una secta radical ,
L`historiador Tito Flavi Josep ell mateix un jueu va afirma que "Els apostates" van fer un santuari depressa al 330 a.c amb un intent de copiar el temple de Jerusalem.
Curiosament a la biblia quedan bé per la famosa parabola del bon Samarita , la diferència entre el jueus es que per aquests el epicentre religiós del mó es Jerusalem . pels Samaritans és la muntanya Gerizim.


L`arqueòleg Yitzhak Mahen , ha fet unes troballes que han estat parcialment publicades , són una sensació virtual . fa 2500 anys la muntanya Gerizim va ser coronada amb un altar enorme de 96x 98 metres (315x321,peus) de caixa .El mur tenia sis portes de cambra amb colossals portes de fusta , tot això adornat amb una inscripció "Casa del senyor" concretament un anell de plata està adornat amb el tetragrama YWWH que vol dir Senyor , també havis restes de 400000 ossos d´animals pels sacrificis .
Tot aquest recinte competia amb el temple de Jerusalem que estava a uns 50 Kilometres o 31 milles.
Els sacerdets de Juda van convencer als Israelites  tant a jueus com a Samaritans que Jerusalem era el lloc més important religiós i van vilenpendiar als seus rivals .
Al voltant del 180 a,c l`edifici cerimonial va créixer uns 200x200m .Els Samaritans van aflegir una escala i les habitacions de "milers de pelegrins" , hi va haver grans multituds de devots , d`això res es diu a la biblia.
Finalment al 128 a.c un princep jueu Hyrcanos va anar amb un exèrcit i va destruir el temple totalment.



www.spiegel.de/international/world/a-827144.html

EL NAIXEMENT DE JESÚS EN LA PINTURA

Nativitat Contemporania

Joseph Bricley (1973)

 

                                                Brian Whelan (1957)        

 Salvador Dali (1904-1989)

 

                                                 Oscar Ghiglia (1876-1945)

                                

                                                             Adolf Holzel (1853-1934)

                                               Paul Gauguin (1848-1903)

Philipp Otto Runge (1777-1810)

                                          

                    John Singleton Copley (1738-1815)

                                                           Raphael Mengs (1728-1779)

                                         

                                 Bartolome Murillo (1617-1682)

                                 Matthias Stomer (1660?-1662)

 

                              George de la Tour (1593-1652)

                                             Gerard Van Honthorst (1590-1656)

                                                Pieter Paul Rubens (1577-1640)

                                                 El Greco (1541-16

                                                 Pieter Brueghel 1526/1530-1569

                                               Jacopo Bassano (1510-1592)

Juan de Correa (1510-1566)

Bronzino (1503-1572

 

 Il Moretto (1495-1554)

 

                                                 Correggio (1489-1534)
                                             

                                                  Bernard Van Orley (1487/1491-1541)

                                                Lorenzo Lotto (1480-1556)

                                                Albertcht Altdorfer (1480-1538)

                                                Giorgione (1477-1510)

Albrecth Durer (1471-1528)

                                  

                                                   Geertgen tot Sint Jans (1465-1495)

Lorenzo di Credi (1459-1537)

                         

                                                 Leonardo di Vinci (1452-1519)

                                                  Antoninazzo Romano (1452-1508/1512)

 

 

Domenico Ghirlandaio (1449-1494)

 

 

                                                    Sandro Botticelli (1445-1510)

                                                    Hugo Van der Goes ( 1440-1482)

Andrea Mantegna (1431-1506)

Hans Memling (1430-1494)

Piero della Francesca (1415-1492)

                              

                                                 Fra Filippo Lippi (1406-1469)

                                               Roger Van der Weyden (1399/1400-1464)

                                              Fra Angelico (1395-1455)

                                              Robert Campin (1375-1444)

                                                 Andrei Rublev (1360-1427/1429)

                                                  Fresc Bizanti de Mistra (Grecia) 1300-1400

Bernando Daddi (1280-1348)

                                                 Giotto (1267-1337)

                                     Duccio (1255/1260-1318/1319)

 

 

Pietro Cavallini (1250-1330)

                           

Codex Brushal (1200)

                    

                                               Capella Palatina, Palerm (1150)

              

                                                        Basilica de Saint Denis (1100-1200)

                      Fresc Romànic a Sant Joan de Tredós (Lleida- Catalonia) 1100

                                             Apocalipsis de Bamberg (1000-1020)

                                       

                  Esglèsia Santo Ambroggio , Milà , Segle IV

              



Aquest és un recull de l`iconogràfia artistic al llarg de la historia de l`art sobre la nativitat de Jesús.



http://en.wikipedia.org/wiki/Nativity_of_Jesus_in_art