LES GLACERES I EL PAISATGE

 

     L`estudi de Pedersen & Lundbek

                Glaceres que retrocedeixen a Suïssa

                 El glaciar més gran de Suïssa l`Aletsch al cantó de Valois

             Glacera al Himalaia

              Fiord del parc nacional de Kenai a Alaska

             La glacera Upsala al 1929 i el 2004 no molt lluny de la glacera Pio XII o Brüggen

       El glaciar PioXII o Brüggen a Xile que avança

             La glacera Perito Moreno (Argentina) que avança al cap d`uns anys





Un estudi segons un model numeric demostra que l`avanç de les glaceres en un clima de refradament depèn en gran mesura del paisatge preexistent i que l`erosió glacial aplana el camí per una major extensió de les glaceres en el futur.
Paisatges modificats per l`erosió glacial mostren una distribució diferent de la superfície d`elevació (hipsometria) .Aquesta configuració topogràfica influeix en la intensistat de les glaciacions en escales de temps de mes d`un pocs cicles glacials.
En primer lloc en paisatges amb glaciacions noves hi ha una relacio gairabe lineal  entre el clima i la zona galcial existent. En segon lloc els paisatges amb glaceres amb àrea extensa amb una elevació similar hi ha una expensió no lineal.
L`erosió associada a la transició abans de les glaciacions del Pliostocé mitja al voltant de 950000 anys portant a accidents geogràfics que produeixen paisatges glacials amb hipsomètrica maxima amb un refradament continuo que porta una canvi significatiu en extensió glacial i erosió i mes extenses glaciacions que s´aprofundeix en el Pliostecè tarda


Aquest estudi ha estat  publicat a la revista Nature el 9 de gener del 2013

Els autors són Vivi Kathrine Pedersen & David Lundbek Egholm (Universitat de Bergen -Noruega) i (Universitat d`Aarhus -Dinamarca) respectivament

http://www.nature.com/nature/journal/v493/n7431/full/nature11786.html?WT.ec_id=NATURE20130110

4 videos

90 YEARS TUTANKHAMUN (2 PART)

                 Tomba de Howard Carter al cementeri de Putney Vale a London

                                                           Penjolls

                                                          Capsa on hi ha els vasos canopis i un vas canopi d`alabastre

 La cadira del tron

                                                                 La mascara funerària

Tutankamon en 3D

El divendres 16 de febrer del 1923 a les dues de la tarda: Howard Carter ha estat durant tota la seva vida d`arqueòleg i ara finalment ha arribat. En presència d`alguns testimonis privilegiats comença a enretirar pedra per pedra la paret que dóna a la cambra funerària .
Poc després es troba al devant d`una paret d`or massís , la primera capella de Tutankamon. El seu informe original sobre aquestes hores decisives encara emociona avui a tots els lectors.
Es calcula que el 60% del tresor es va robar fa mils d`anys .La tomba sembla feta per un noble i no per un faraó , ja que per exemple no hi ha cap escena del El Llibre dels morts" no va ser fins al 8 de novembre de 1930 quan es va retirar l`últim objecte.
Segons una nova teoria de l`arqueòleg francès Marc Gabolde gràcies a la investigació genètica Tutankamon era fill d`Akhenaton i de la seva germana de nom desconegut.




http://www.heritagedaily.com/2013/02/egyptian-archaeologist-shares-theory-on-tutankhamuns-lineage/

http://www.osiris.net/tombes/pharaons/toutankhamon/e_toutankhamon.htm

http://news.harvard.edu/gazette/story/2013/02/a-different-take-on-tut/

http://www.osiris.net/tombes/pharaons/toutankhamon/e_toutankhamon.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Howard_Carter                              The Search of Tutankamun BBC 8 i 9

http://es.wikipedia.org/wiki/Howard_Carter

http://en.wikipedia.org/wiki/Howard_Carter

http://fr.wikipedia.org/wiki/Howard_Carter

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tutankamon

http://es.wikipedia.org/wiki/Tutankamón

http://en.wikipedia.org/wiki/Tutankamun

http://fr.wikipedia.org/wiki/Toutankhamon

http://en.wikipedia.org/wiki/KV62
                                                    

 

2012 DA 14 L`ASTEROIDE "VEÏ" DE LA TERRA

Restes del Meteorit que ha caigut els Urals (Rússia) el 15 de febrer del 2013

 

 

Forat de 8 metres causat per el meteorit a Chelyabinsk

 

 

 La majoria dels científics no creuen que el meteorit tingui res que veure amb l`asteroide 2012 DA 14

 

 

Asteroide 2012 DA 14 en cercle vermell

     

 

 

 

                Lske Bosumtwi.(Ghana)

               Cleanwater, double impact crater, Quebec

                Gweni-Fada crater, Chad

                   Barringer o Winslow Meteor Crater, Arizona, USA

                 Restes de l`asteroide 15 de febrer del 2013, Urals

Tunguska, 1908, Un possible asteroide va destruir un gran territori a Siberia

                  



L`asteroide 2012 DA 14 és un objecte proper a la Terra amb un diametre estimat de 45 metres i  una massa estimada de 130000 tones . Va ser descobert el 23 de febrer de 2012 per l`observatori astronòmic de la Sarga -Granada ( España) set dies de passar a 0,0174 UA (2.600.000 Km o 1.600.000 milles des de la Terra el 16 de febrer..Els càlculs mostren que el 15 de febrer del 2013 la distància entre l`asteroide i la Terra de 0.0000228 UA (34000 Km o 21200 milles, segons Nasa 17200 milles.L`acostament de 2012 DA 14 és un rècord per els objectes coneguts d`aquesta mida.
Una part del meteorit va caure els Urals  (Rússia) , fent uns 500 ferits, segons la NASA la trajectoria del meterorit es de nord a sud , mentres que la de l`asteroide 2012 DA 14 es de sud a nord.



http://es.wikipedia.org/wiki/2012_DA14

http://en.wikipedia.org/wiki/2012_DA14

http://www.nasa.gov

http://www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/asteroidflyby.html      Ten questions about asteroide