L`estudi de Pedersen & Lundbek
Glaceres que retrocedeixen a Suïssa
El glaciar més gran de Suïssa l`Aletsch al cantó de Valois
Glacera al Himalaia
Fiord del parc nacional de Kenai a Alaska
La glacera Upsala al 1929 i el 2004 no molt lluny de la glacera Pio XII o Brüggen
El glaciar PioXII o Brüggen a Xile que avança
La glacera Perito Moreno (Argentina) que avança al cap d`uns anys
Un estudi segons un model numeric demostra que l`avanç de les glaceres en un clima de refradament depèn en gran mesura del paisatge preexistent i que l`erosió glacial aplana el camí per una major extensió de les glaceres en el futur.
Paisatges modificats per l`erosió glacial mostren una distribució diferent de la superfície d`elevació (hipsometria) .Aquesta configuració topogràfica influeix en la intensistat de les glaciacions en escales de temps de mes d`un pocs cicles glacials.
En primer lloc en paisatges amb glaciacions noves hi ha una relacio gairabe lineal entre el clima i la zona galcial existent. En segon lloc els paisatges amb glaceres amb àrea extensa amb una elevació similar hi ha una expensió no lineal.
L`erosió associada a la transició abans de les glaciacions del Pliostocé mitja al voltant de 950000 anys portant a accidents geogràfics que produeixen paisatges glacials amb hipsomètrica maxima amb un refradament continuo que porta una canvi significatiu en extensió glacial i erosió i mes extenses glaciacions que s´aprofundeix en el Pliostecè tarda
Aquest estudi ha estat publicat a la revista Nature el 9 de gener del 2013
Els autors són Vivi Kathrine Pedersen & David Lundbek Egholm (Universitat de Bergen -Noruega) i (Universitat d`Aarhus -Dinamarca) respectivament
http://www.nature.com/nature/journal/v493/n7431/full/nature11786.html?WT.ec_id=NATURE20130110
4 videos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada