dilluns, 11 de juny del 2012

LA SACERDOTESSA DE LAMBAYEQUE (PERÚ)


                           Ceptre d`or


                             Personatge amb ones de mar i vas d`argent i d`or

                         Vasos d`argent i d´or

Orellleres d´or


                             Tela textil de coure

                             Pectoral de petxines

                       Aixovar funerari amb imatges, màscares, llagrimes.







                            Restes de la secerdotessa


Investigadors de l`excavació arqueològica de Chotuna-Chumancap han trobat a Chiclayo a 800 Kilometres al nord de Lima les restes funeraris d`una dona que va ser sacerdetessa de la cultura Lambayaque o Sicán.
La dona tenia entre 25 i 30 anys i va viure entre els anys 1250-1300 en els ultims dies d´aquesta cultura de la costa nord del Perú , la figura més important va ser el Señor de Sican el Tutankamon d`Amèrica del s III.
El conjunt dels béns trobats a la tomba mostren sense dubte el palau on vivia, justament amb les restes de set individuos , una flama de una quantitat d´obhectes realment impressionants en termes de qualitat i tecnologia,
tot indicany que va gaudir d`un status alt durant tota la seva vida .
La seva joventut indica que el carrec era heriditari i la seves funcions eran eminentment religioses relacionades amb els rituals i sacrificis , la rebuda d`ofrenes i celebrar el canvis de les estacions la Lluna i les marees, segons Wester de la Torre director del projecte.
També tenia contecte i relacions amb les cultures veïnes com Cajamarca i altres provincies d´Equador que la van proveir de petxines , or, ceràmica i altrea materials i productes d´alt preu de l`època.
S´ han trobat urnes cerimonials que portaven objectes com icones i sobretot un ceptre d´or amb l`imatge de la divinitat de Lambayeuqe , objectes que donen importancia del càrrec que tenia.
Al mateix temps es veu que la jerarquia religiosa i poder no era només una cosa d´homes , com demostra la troballa de les restes de la sacerdotessa de San Jose de la More de la cultura Mochica (100a.c-700d.c) del nord del Perú o de la troballa d ela mòmia de la dona del Cao l `única dona que va manar a aquella zona.
Wester de la Torre afirma que va ser als ultims moments d ´aquestes cultures que les dones manessin , cal veure si va ser una resposta de la societat en un moment de recuperar l´estabilitat o va ser una resposta conscient de la necessitat de la dones en el poder.






 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada