dimarts, 24 de juliol de 2012

NEANDERTHALS HERBIVORS I "DE CASA"

                          Un grup de Neanderthals


                           Proves per veure les forçes del braç en el raspall i la llança



                                                    Dent on hi ha el sarro amb la "manzanilla"

La investigadora Karen Hardy i el dent

                       La cova del Sidrón

Neanderthals

Un nou estudi sobre els Neanderthals suggereix que es dedicaven mes al raspell de pells que a caçar .
Aquest estudi de la universitat d´Oxford, Cambridge i la Penn State (USA) que l` asimetria ossea dels Neanderthals suggereix habits mes domestics que cenegetics.
En diferents estudis s´ ha vist que el braç dret dels neanderthals era un 50% més gran que el del sapiens , es creia que era per l` utilització de la llança.L` estudi de les universitats que esta publicat a la revista Plus One revela que els Neanderthals podien haver-se dedicat hores al raspall de pells per protegir-se del fred explicant així l` asimetria ossea.Aquesta asimetria ossea pot ser comparable a la dels tenistes moderns.Segons Colin Shaw de la universitat de Cambridge aixo canvia  la visio de les activitats dels Neanderthals.
L` estudi es va fer en homes dretans d´un continuo raspat i el d´una llança que s´ utilitza cos a cos.
L` impacte del braç es va fer amb l`electromiografia en el qual es mideix el potencial elèctric generat pels musculs durant l`activitat. Els musculs analitzats van ser el pit i el hombro que actuan com motors principals del humer.Sorprenenment van descobrir que durant la prova d`empenta amb la llança a dos mans , l`activitat muscular va ser mes gran en el braç esquerra que en el dret.Aixo es degut a que el braç esquerra es el punt de més contacte quan la llança impacta en l` objectiu .Per el contrari les feines del raspall tenien mes carrega sobre l`humer, aixó suggereix que el raspat li dedicaven mes temps que a la caça,
Una persona amb experiencia necesita vuit hores per fer un raspall de pells , encara que eran las dones que feian aquesta feina , pero no s´ han trobat restes de dones Neanderthals per fer aquest estudi.
No cal oblidar el clima  fred que vivien els neanderthals a Europa per aixô era tan important el raspall de pell.



Un estudi realitzat a partir de fossils trobats a la cova de Sidron (Asturies-Espanya) que fa uns 49000 anys aquest "cosins mostres" prenien plantes medicinals com la manzanilla.
No es tracta de la primera evidencia sino de les mes antiga s´ha arribat aquesta conclusio a partir de la troballa d` evidencia quimica del sarro dental .La investigacio liderada per la universitat de Barcelona i la de York (Anglaterra) afirma que menjavan certs vegetals i que coneixien les propietats nutritives i medicinals.
Els cientifics han combinat tecniques com la pirolisis (Descomposicio quimica de materia organica i altres materials amb la ajuda del calor) amb l`analisis de microfosils de plantes que va permetre identificar el material atrapat en el sarro dental de cinc neanderthals.
Les senyals quimiques corresponien a dos plantes la Achillea milefolium (Milenrama) que serveix per antinflamatori i anticicatrizant i que serveis per controlar l` ansietat i la Matricaria recutita (Manzanilla) que serveix per fer la digestio i antiespasmodica.
Karen Hardy la directora de la investigacio diu que encara que no se sap si els neanderthals utilitzavan les plantes per causes medicinals hi ha dos raons que no tenen valor nutritiu i que encara que podien utilitzar-se per el menjar per donar sabor , les dos plantes tenen un sabor amarg i les podien descartar i no ho vn ferQue les menjesin demostra que sabien que coneixian les plantes i que diferenciaven el menjar que podria nociu e inclus verinos del medicinal , segons l` investigadora encara tenim que apredre molt dels neanderthals i que els seus coneixements del medi ambien estaven molt desenvolupats.


www.archaeologica.org/NewsPage.htm  18 i 19 Juliol


www.uab.cat

www.uab.cat/castellano/

www.uab.cat/english